Sempre ets estada atrevida
i fluixa d’enteniment.
Si t’he parlat malament,
cara de sol resplandent,
tu me daves sa seguida.

Una dona m’ha dit 'vui
si volia esser es seu genre:
que, si té sa fia tenra
ja la posarà en remui.

Tenc un lloro mut i el tenc de matar;
se menja sa fruita del pobre hortolà.
El pobre hortolà dins la col va nèixer:
la col s’acopà, ¿com ’via de créixer?