-Oh coarrot, coarrot,
ell tu sempre vas darrere!
-Ja aniré es vespre davant
si tenc sa cama lliquera.
Cada dia vaig i vénc
p’es camí de Valldemossa,
i enquantr una al•lota rossa
que em torba s’enteniment.
Jo m’és seguit tenir-ló,
an es mànec de sa pella,
i tenir paraula amb ella
i encara dir-me que no.