Si no tenc molla, menj crosta,
i així faig es cap viu.
Sa caixa d’es fondos diu:
-M’han establida a Son Costa.
Es dilluns, va anar a jornal;
es dimarts, hi va tornar;
es dimecres ja va estar
arrendida en es capçal
i es dijous va esser més mal
qui d’es llit no s’aixecà.
A Llubí ja deuen dir :
“Per anit, ¿que no vendran?”
I noltros els enganam
i som a mitjan camí.