Com sa dona ha de pastar
o com ha de fer bugada,
està tan aturullada,
que no la poren signar.
Tanta endiana, Tonina,
blanca i de color de cel,
i no hi hagut p’En Miquel
p’es cap una barretina.
Bona amor, aires són aires;
així ho diuen los distrets.
Val més una unça de peix
que cent quintars de paraules.