Na Margalideta
de ca’s Petacó,
feis-li un favor
quan bé li caurà.
-¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tenre o granat
que la devertesca.
Ella és una bresca
de mel ben parada
i me diu sa mare
que per genre em vol.
Ella no té son,
vespres ni matins.
Rossinyols i grins,
ja és segur que en sent.
Ella no té esment,
quan a missa va,
només si veurà
passar un fadrí;
i no em vol a mi,
la bella estufada,
perquè no li agrada
s’olor de carbó.
Jo li tenc amor
per casar-me amb ella.
Si és un poc morena,
això no hi fa res.
Enamorats, tres
ja és segur que en té.
Amb un mariner
ella hi té trempat.
Però amb un soldat
s’amor l’encativa;
li dic: -Margalida,
da-li llibertat.-
I anaren tots dos
a coir fesols.
-¿Em vols o no em vols?
Perque tens pessetes
i calçons amb vetes
i xeremietes
i balles quan vols.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Felanitx
Rima
Assonant
Núm de glosa
9
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Plovia, i m’enganares;
molt de temps hi pensaré:
deies que em volies bé, i aquell vespre ho demostrares.
Tenc sa panxa que em fa mal
i s’esquena que em fa rues:
ses sopes, dues en dues,
se farien ben avall.
D’al•lota d’es meu carrer
no n’he volguda cap mai:
mu mare diu que fregai
per escurar, ella en té.
Tradicionari de Mallorca
