Sa mort d’En Cabrinetti,
xiribiu, xiribiu, bum-bum, bunbulum!
Sa mort d’En Cabrinetti s’haurà de recordar, ahahà, ahahà!
S’haurà de recordar, s’haurà de recordar!
’Niré a ca s’hostelera : -¿Què hi ha per a sopar?
-Hi ha calius amb aile i arròs amb bacallà.
-¿Qué tienen les senyores que no volen sopar?
Que tienen mal d’amores o mal de festejar?
-Perque n’esteim cansades, voldríem reposar.
-Encén el llum, criada, mena-les a colgar.-
La criada, traïdora, se va aturar a escoltar.
-No són dames , senyora; són lladres per robar!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Temes diversos
Artà
Assonant
174
IV
Jo no sé es teus vells per què
han pres empenyo tan fort
que no deixen prendre port
a la nau de mon voler.
Teu som, meva has d’esser;
serva’t forta, que em serv fort.
Sempre me recordarà
que l’any vuitanta-dos era
que en es cós de Son Servera
tupaven sa gent d’Artà.
I ara jo he de reparar
lo que mos vendrà darrere.
Eren cinc i un al•lot
de sa quadrilla d’Artà
per devers un centenar
de serverins amb garrot.
Si les ones de la mar
totes a mon cor ferissen,
jo no crec que l’arrendissen
tant com lo vostro mirar.