S’Alqueria Blanca n’era
sa més alegre del món,
i ara, des que no hi sou,
es mirar-la fa plorera.
Jo som un homo cortès;
no ho és el qui t’ha alcançada.
Garrida, ja t’has casada,
de tu no en puc haver res.
Voldria esser es fonament
de ses parets d’es quarter,
i veuria lo meu bé
com passa devertiment.