De dijous qui ve a vuit dies
es soldats se n’han d’anar,
i ses meves alegries
el Rei les posseirà.
Bona és sa talent, amb pa,
i es beure en tenir set,
però és molt millor, ja ho crec!,
es tenir amor i festejar.
En es carrer de la Creu
la cridava i no em sentia.
Garrida, a mi me’n prenia
com el qui cus i no hi veu.