En es carrer de la Creu
la cridava i no em sentia.
Garrida, a mi me’n prenia
com el qui cus i no hi veu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Carrer de la Creu
Artà
82
III
Jo t’enyorava, Francina,
i no era per berenar:
tenia por d’aplegar,
dins lo meu cor, fam canina.
Poble meu, ¿què és lo que has fet? Poble meu, ¿com has quedat?
Has ferit amb una llança aquell Cor qui t’ama tant!
Aquell Cor qui mai se cansa cap al cel mos va cridant.
Jesús està en el sagrari, plora en trista soledat,
de dia i de nit espera les visites d’amistat.
Escoltau la veu qui crida, la veu dels llibres sagrats,
que la vida, curta o llarga, en el món tot és vanidat.
-¿Què n’has fet de l’hermosura i d’aquell color pintat?
¿Què n’has fet de l’hermosura de clavellet encarnat?
M’han dit, Colau Pariret,
que t’havies de casar.
Es meu cor rebentarà
baix d’es teus peus, ramellet.