En es carrer de la Creu la cridava i no em sentia. Garrida, a mi me’n prenia com el qui cus i no hi veu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Carrer de la Creu
Artà
82
III
Garrida, l’art és gelós i la somada feixuga: no em vui casar que no duga sa dona pa per tots dos.
Una setmana he trobada llarga com un mes cosser. Jesús, quina festejada, diumenge, si puc, faré!
Ses al•lotes, quan se casen, se pensen que van al cel. Moltes van al Purgatori i qualcuna va a l’Infern.