Cosa d’un any deu haver
que un fadrí salut m’envia,
i no s’ha donat, un dia,
amb cor de demostrar-sè.

Sa meva amor no refreda
com sa vostra, lo meu bé.
Veniu, i vos pagaré
de sa mateixa moneda.

Com amb mi sereu casat
ja fareu lo que voldreu;
d’es meu cos comandareu
perque el vos hauré entregat;
però com ara, estimat,
mirau-me i no em toqueu,
que llavò no us avaneu
com vos ne sereu anat.