Sa meva guiterra treu
més que una possessió:
en tocar-li un bordó,
se posa a fer més remor
que no ets orgues de la Seu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Guiterres
Santa Margalida
345
II
Ja florirà la murtera
si està prop de regueró ;
també florirà l’amor,
estimat, si és vertadera.
La coca de marihuana
fa joves als vells d’Artà
que varen alucinar
fins que acabaren la gana.
Els porcs els veien amb llana,
camilles amb moviment,
qualcun amb el so potent,
l’altre sense cloure boca.
Per una estona la coca
se’n va du l’enteniment
Amb tantes barbaritats
De política sarenca
veig polítics afuats
engulint coca artanenca.
Una dona llarga i prima, ara va de bo;
prima com un bacallà, ara va de bo, ara va de bo,
passejava per la vila, ara va de bo.
-Caragols, ¿qui en vol comprar? –Ara va de bo, que de bo va!
-¿A quant les voleu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
-Mal vos caigués sa senaia i no la pugueu aixecar!-
Com va voltar cantó, sa senaia trabucà.
Un geperut qui passava la hi va ajudar a aixecar.
-¿A quant les veneu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
¿Què és això que duis darrere? –An això deixau-ho estar.
Això és una lledriola que no la puc encantar.