Un dia em vaig devertir escoltant aquestes cobles;
per qui les voldrà sentir, no hi valdran duros ni dobles.
-¿No hi hauría cap molí que molgués de tota cosa,
me moldria els meus pecats, jo qui som tan pecadora?
-Ja vendreu Divendres Sant, dematí, a primera hora,
qui el meu Fill estarà en creu i tots los pecats perdona.
La creu serà lo molí i les espines la mola.
Amb la llança del costat caurà la farina bona.
La farina que caurà serà la sang preciosa.
L’homo qui la se beurà rebrà l’hòstia amorosa,
i la sang que en vessarà donarà la vida nova.
No en menjaran los jueus , d’aquesta pasta tan bona,
però sí los cristians, els qui duen vida bona.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Santa Margalida
Rima
Assonant
Núm de glosa
140
Volum
IV
Altres cançons relacionades
No et deixaré per cap preu,
només per lo que et conec.
Sols per veure’t, ramellet,
a Ciutat 'niria a peu.
-Mestre Frau, tengueu bon dia;
¿de què anau tan infundat?
-Es mossos qui m’han deixat,
i tot sol no puc fer via!
-Mestre Frau, oh mestre Frau,
¿no em faríeu gabions
per tenir ets aucellons,
que no surtin p’es corral?-
Sa dona era en es sermó
i amb devoció l’escoltava,
i es copeo li robava
sa xuia amb so morrió.
Y dale que te crió,
cadireta, cadireta,
cadireta, cadiró!
Es dissabte de Nadal,
de l’any mil nou-cents catorze,
entre les deu i les onze,
repossava Mestre Frau
d’un poc de brou de mongetes
i sopes d’un roegó.
Dale que te crió,
cadireta, cadireta,
cadireta, cadiró!
Enguany és any de rusquel•la;
ditxós qui podrá comprar
i no ha d’empenyorar
qualque manta de franel•la.
Tradicionari de Mallorca
