Tot són cards i coralines,
cama-rotges un planter.
Quin habitar que hi deu fer
enmig de tantes espines!
Sa mestressa d’En Taxego
diu: -Mestre, això no va bé.
-Mestresseta, ‘xau-me fer,
i al manco tudarem cerro.
El meu cor té un mirai
cada punt i desiara.
Jo en ’via vista de clara,
emperò sense cap fava
jo no en `via vista mai.