Fadrines volen anar
an el Rei a fer procés
que es fadrins van p’es cellers,
van de riure i no més
i no volen festejar.

Un dia m’enfadarà
i ho faré a bastonades;
massa ja n’hi he callades,
per no donar que rallar.
Ella és com un remerol,
l’hi diré en esser tot sol,
i serà en va si s’emperna,
perque qui s’ordre governa,
fa anar s’oli allà on vol.

Sa meva al•lota ja va
a punt de pastora mia:
du randes per sa camia,
d’es grans filaions que hi ha.