Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!
En Pindango ja se’n ve
molt trist i desconsolat:
-Tu que es fauçó m’has tocat,
surt defora, ceroler!
Com som Tirós, vos dic ver
i duc sa pauma esbrinada:
un bast i una tafarra
ha de mester sa comare
que és Na Bet de Sa Devè.