Sa mare, despertau-lè,
sentirà cantar el cor meu;
però si no és es gust seu,
'xau-la fer, que dormi a pler.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Serenades
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Cantadors i glosadors, Declaració, Relacions intergeneracionals
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3687
Volum
I
Núm de pàgina
215
Altres cançons relacionades
Es meu enteniment va
com s’aigo per una teula.
¿Saps què em 'gradaria veure?
Es teu cor damunt sa mà.
Hi ha fadrina que diu:
-Demana’m, i jo et voldré:-
i ella, tal vegada, té
es cor, d’un altre, catiu.
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Tradicionari de Mallorca
