Van venir de Campanet
sense bocí de camia
i s’és alçat mossonet
de la ciutat d’Alcudia.

Un poll, ferit de cap d’ala,
sol caminar de través.
Sa fia d’En Pocs-doblers
a xicleta cavalcava.
Com es gigant se’n temé,
amb ses ungles ben taiades,
feren njou-centes panades
d’es cap d’un banyarriquer.
I un dia, per berenar,
se’n va menjar mil i pico.
De ses que varen quedar,
bastaren per fer un dinar
a s’isla de Puertorrico.

Anit passada, es guerrer
me va fer pegar esquenada:
això és per qualque vegada
que n’hi faig pegar, també.