Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrigada,
i dirà a sa criada:
-Dóna-los una panada
sa més grossa que hi haurà.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Panades
Felanitx
781
III
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, captiveri;
jo voldria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
-A sa plaça fan ballades; mumareta, hi vui anar.
-No te’n vages, Catalina, que ton pare arribarà.-
No havia girat cantó, son pare ja era allà.
-¿Que no hi és Na Catalina? –Ha volguda anar a ballar.-
Ja és partit amb unes cordes i un garrot en cada mà.
La primera garrotada, mig morta la va deixar.
La segona garrotada, ja acabava d’alenar.
La tercera garrotada, ja ben morta va quedar.
-Adiós, Catalineta; no la hi ’gués deixada anar!
-Pots plorar Na Catalina, ja no ressucitarà!
Damunt es Pont d’Inca
canta un gorrió:
dau-li aigo fresca,
cantarà millor.