Qualsevol fadrí que creu
en fadrina, ja va tort:
és com un qui vetla un mort
de lluny, i de prop no hi veu.
‘Moreta, ses sopegades
que he passades per tu anit,
ara tot s’ha convertit
en mateixes i dansades.
Un fadrí tot s’atolondra
festejant petit petit;
com ve devers mitjanit
demana si són les onze;
i llavò se mira s’ombra:
−¿Qualcú que m’haurà sentit?−
Ella li diu: −Oh, atrevit!
Per tu tenir es cos servit,
a mi em seria deshonra.