Casa’t a devers ses fires,
veuràs com no segaràs!
Com m’encontraràs diràs:
-Jesús, Jaume! ¿que ho sabies?
-¿A on vas, escarabat,
que fas ses passes tan grosses?
-’Xa’m passar, que vaig a noces,
que un germà meu s’és casat.
Set calderes i una olla
feren d’arròs engrogat
i encara no ha bastat.
Com era petit, sentia
fadrins plorar per amor,
i deia: −Jesús, Senyor!
Si fos jo no ploraria!−
I ara, de cada dia,
es meu mal ja n’és pitjor.