Jo som vengut a les fosques
per esmolar-me es queixals.
Oh, mal no hi hagués destrals
per porer taiar cimals
per arruixar-me ses mosques.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Núm de glosa
161
Volum
II
Altres cançons relacionades
No poreu viure tots sols:
de qualcú vos heu d’emprar.
Una fadrina em donà,
que l’anàs a festejar,
nou barcelles de fesols.
Si es companyero és xapat,
no ho és de naturalesa:
però de mal d’arriesa
ningun metge n’ha curat.
A Búger són bugerrons,
però tenen un Sant Pere
que és fet de troncs de figuera
i és un d’es tresors millors.
Tradicionari de Mallorca
