Estimada, matau-mè,
que tateix m’he de morir,
i almanco podré dir
que haureu passat aquest pler.

-¿A on eres, a on eres,
a on eres, a on vas?
-Era a pescar calamars
amb En Guiem Greixoneres.

Com ella duia el dinar
a los pobres segadors
aquell dimoni envejós
es covo li va tirar;
ella el va tornar aixeca
i va ser més saborós.