Maria-Aina, no en tens gaire
de porer riure de mi:
que jo sé parlar en llatí,
foraster i mallorquí,
i no m’hauràs per cap caire.
Si dius que som vengut vespre,
és que en tu no tenc l’intent:
jo tenc més coneixement
en es peus, que tu a sa testa.
Anam a l’arranca-sega,
per amunt, costa a través.
Jo no creia que hi hagués
dins es lloc d’Es Calderers
un jove tan alegre.