Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat,
però veig aquí davant
aqueixes guapes donzelles.
Una herba que se diu tuina,
bona per medicament.
Jo vaig tenir un pensament
de treure’l de dins sa cuina.
Al•lotes, feis-vos ses piules,
rentau-vos sa cara bé,
que ha vengut un mariner
que un pelleringo que té
val més de cinc-centes lliures.