Si em dius “borda”, no em sap greu,
perque Déu m’hi ha criada.
Per ventura era ton pare
es qui va enganar mu mare
per fer ofenses a Déu.
N’Esperança i sa mare
surten enmig d’es carrer:
-En Sebastià no ve…
-No ve En Sebastià encara!
Ballen com a perns de rifa
i fan brunzir ses faldetes,
i es qui sent ses castanyetes,
tot d’una d’amor se grifa.