Devers es carrer Major
hi havia un empedrat.
Na Marxanda l’ha aplanat
amb renou de retaló.
Tu braveges que has trobat
sabata qui està bé.
Jo sempre he dit i diré
que, com jo me negaré,
tu no hi veuràs de negat.
¿Que el me vetles, que el me vetles?
Toca’l, però no el me pessics.
Ses al•lotes de Costitx
duen es pits plens de metles.