A dins sa meva cabeça
hi duc Salomó estampat,
per explicar què es estat
de Na Venys de Sa Sorteta.
Totes ses cançons sé dir
de Na Venys de Sa Sorteta,
i llavors ses d’En Puceta,
d’En Fuieta i En Jaumí.
Com jo veig pujar En Fuieta
amb so capell amollat,
i En Jaumí ben afaitat,
i Na Venys de Sa Sorteta!
En Pere anava content
a un ballet que sabia.
En lloc de tenir alegria,
li serví de sentiment.
Pren p’es carrer d’En Puput,
com qui anar a sa carretera:
surt una dona lliquera
i li va caure s’aumud!
Gira i se treu es capell
sense girar-se darrere.
Pren es trot sense carrera
perque té por de sa pell.
Pren p’es carrer de Ses Parres,
com qui anar a la ’tricidat.
Passava tan atestat
que, si fos estat llaurat,
sols no hi fos senyat potades.
Abans d’arribar a sa Plaça,
de córrer se va aturar
perque s’alè li faltà;
ses cames li feien flaca.
Pren p’es Carrer Major…
……………………………………….
Amb so renou que va fer,
llavò sí que va fer via:
p’es trespolet, pareixia
un cavall de tabaquer.
Volta per s’Abeurador,
com qui anar a Capdepera.
Li surt sa cussa llebrera
d’En Salomet petitó.
Per dar-li es susto millor,
ja li ha pitjat darrere.
El fósseu vist, an En Pere;
no feia gens es traidor!

Sa mare molt rara;
son pare un esquitx:
per això té cara
de cèntim i mig.

Si no en saps, de cortesia,
aprèn-ne, clavell hermós:
en tornar-te dir “adiós”,
sien tres o sien dos,
has de dir : “Amb la companyia”.