Sa jaia de s’Erissal
i es jai de ses Algorfes
llauraven amb dues moixes,
totes dues eren coixes,
es dissabte de Nadal.
Es jai servava es mantí,
sa jaia ses corretjades.
En ‘ver de mester cinglades:
-Jaiota, pegau aquí!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sant Joan
271
II
Jo me pens que deus esser
d’enteniment esvouvada,
que un fadrí que t’ha deixada
dins poc temps molta vegada,
encara el tornes voler.
De sang de ses meves venes
una carta t’escriuré,
i així veuràs, lo meu bé,
si jo m’enamor de veres.
Aquest temps que no et veuré
l’amo és qui tendrà ganància,
perquè d’enyorança i ànsia
molts de pics no menjaré.