Que estàs de sana i vermeia,
careta de xerafí!
Ditxós serà aquell fadrí
que amb tu farà sa pareia!
Jo pagaria una oreia
que la poguesses fer amb mi:
jo pagaria una oreia…
de s’ase d’es meu padrí.
En veure voltor posat
damunt es Puig de sa Murta,
alerta, banyeta curta,
que no facem aufegat.
Es festejar vol espai
i ses paraules segures.
Mai havia vistes prunes
a una banda madures
i verdes davall davall.