Es dia de Sant Jaume era,
per temps me recoradrà,
que l’amo se baraià
amb sa lloca samunt s’era.
Es polls prengueren malíci’
perque atupaven sa mare.
-Pollets, ¿a on anau ara?
-A contar-ho a sa justíci’!-
Sa justíci’ va davant,
i es pollets van darrere...
Com foren enmig de s’era,
passaren es temps ballant!
No som d’aquest natural,
quan me’n vaig a festejar,
d’haver-la de contemplar
una hora dalt es portal.
A sa Torre Canyamel,
mu mare deixau-m’hi anar;
jo no hi vaig per festejar,
hi vaig per veure En Miquel.