Altres cançons relacionades
Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat.
Hi ha un banc tan ben parat,
i enmig seuen ses donzelles.
Desterrat voldria estar,
garrida, baix d’es teu llit,
i a lo menos en sa nit
te sentiria alenar.
El cel és un sòtil fort,
no tengues por, no caurà.
S’altre dia, de mirar,
vaig romandre amb so coll tort.
Tradicionari de Mallorca
