Na Pereta, com camina,
fa es caminar generós;
ell du uns estufadors,
davall, de moltes colors,
tenyit d’escorxa d’auzina.
Jo la festeig petitona,
però té bon advertit,
i mai me n’he penedit
de rallar amb tal persona.
Vós sou sa meva costella
tant com el món durarà.
Jo i vós mos hem de casar
i n’hem d’arribar a menjar
tots dos dins una escudella.