Una al•lota com ets tu,
que sa seva llengo fibla,
casi casi no és possible
que no la festeig ningú.
Oh bella Font de Ravell,
mon bé, d’on habitau vós:
habitau dins ets Olors
i jo habit dins Morell.
Jo no tenc pare ni mare;
després de Déu som tot sol.
En veure dona dur dol,
és temps de préssecs, com ara.