Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.

Encara no em som colgat
ni em som adormit molt bé,
quant ja sent s’escarader
per dins s’estable, qui ve:
-Un dia nou és entrat!

Jo no havia menester
mocador per pensar en vós,
perque fóreu el primer
que sembràreu el planter
dins el camp de mes amors.