Sa dona d’un moliner
té una vida regalada,
i com ve que l’ha acabada,
té s’ànima més cremada
que ses mans d’un carboner.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Moliners
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
581
Volum
II
Altres cançons relacionades
Ella reia i jo reia:
no m’ho poria pensar
que me n’anàs a llaurar
i no me’n dugués sa reia.
I sa meva amor me deia:
-Ja pensaràs a tornar!-
Com no hi ‘via de pensar,
si no me’n duia sa reia!
Per tenir ses colors sanes,
de blanquet i vermeió,
si l’hi has promès, da-le-hi,
que no romanga amb ses ganes.
A mi em danyen ses serenes
i aquest anar en sa nit;
i jo, per ses Magdalenes,
sainat de totes mes venes
m’aixecaria d’es llit.
Tradicionari de Mallorca
