Per tenir ses colors sanes,
de blanquet i vermeió,
si l’hi has promès, da-le-hi,
que no romanga amb ses ganes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Color de cara o de pèl
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
45
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es xoric és cosa poca
perque és molt magre i dolent;
sempre passa com es vent
per pendre es polls a sa lloca.
¿Com s’ha de morir es margai
i cada dia se roua?
¿Com ha alçada tanta coa
aquest dimoni de jai?
Sebastià, al•lot petit,
tu anaves per ses escoles
i, ara qui ets gran, redoles
per ses curis de Madrid
Tradicionari de Mallorca
