Per tenir ses colors sanes,
de blanquet i vermeió,
si l’hi has promès, da-le-hi,
que no romanga amb ses ganes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Color de cara o de pèl
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
45
Volum
III
Altres cançons relacionades
Quantes n’hi ha de casades
que haurien mester garrot!
Per a Pasco volen xot
i no saben fer panades.
Me diuen: “Mira Solanda”.
Jo estim més mirar Son Gual:
d’amor hi tenc un cadafal
que és més alt que es Puig de Randa.
Ja feim es darrer jornal
que tenim a s’escarada:
hem segat ordi i civada,
mos deuen un dineral.
Tradicionari de Mallorca
