Sa destral ja taia bé,
perque la vaig fer esmolar;
uns calçons m’heu de comprar,
mu mare, que els he de mester.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Calçons
Campanet
Eines medi rural, Família, Indumentària i estètica
7a7b7b7a
Assonant
4
39
II
275
Al•lota, para sa falda,
i et tiraré un quern de glans.
Ara ballen dos germans:
ferro amb ferro no salda.
Sa fia duu calces blanques
i son pare malvestit,
i encara sé que li ha dit:
-Vui cadira de profit,
que, de seure a lloc rostit,
tenc crosteres per ses anques.
Si tu me vesses es cor
així com me veus sa cara!
No pot esser que ta mare
te vulga més bé que jo!
I si tu me vols bé ara,
més m’en voldries llavò.