Sa cunyada em fa morrada
quan m’enquantra p’es carrer,
i jo encara sols no sé
es seu germà si m’agrada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cunyades i cunyats
Poble
Campanet
Núm de glosa
2252
Volum
III
Altres cançons relacionades
S’altre vespre, a mitjanit,
somiava amb alegria.
Me pensava que el tenia,
i va ser es coixí rostit.
Quan atoreien un bou,
molta de gent s’hi atraca.
Es jai té una barraca
que, encara que sia flaca,
quan fa bon sol, no s’hi plou.
Com es vent de baix va entrar
ja tenia mig batut.
Oh, Mare de Déu de Lluc,
donau-mos goig i salut
a jo i an es bestiar.
Tradicionari de Mallorca
