Jo no me cans de mirar
s’enfront d’aquesta tafona,
perque qui hi habita em dóna
més aliment que es menjar.
Cortanes teniu, amor,
i a mi no m’han deixat.
¿Que deu esser aquell pecat
que vàrem fer l’any passat
i ninguns l’hem confessat,
i mos castiga el Senyor?
¿Vols que et diga, Ferreret,
sa vida d’un jugador’
Una hora ne té baldor;
s’altra, s’escanya de set.