-Per sa polla vénc,
si la’m voleu dar,
perque es meu gallet
comença a crestar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol.
Per no estar tot sol,
cerca companyia.
Es gall he perdut
¿l’hauríeu trobat?
Si pel cas el vèieu,
ell és escoat,
i és assenyalat
de dos mil maneres,
i du mostatxeres
i un floc encarnat.
Sa gallina externa
se menja es egó.
La gent de la casa
qui li diu:- -Xo, xó!
S’al•lota em deu esperar
amb sa porta mig oberta.
Ja la pot tenir per certa,
que anit no me veurà!
Una col i una bleda
són molt bones de conrar.
Es gendre d’un hortolà
pot dur mocador de seda.