Reparen en voler-mè
perque diuen que som vei,
i jo em trob com un clavell
que està a punt de badar-sè.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vellesa
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
109
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo no em cansaria mai
d’estar amb tu, perla garrida.
Un favor et demanaria:
que em diguesses, Catalina,
ambe qual tens millor vida:
amb aquest o amb so d’antany.
I pagaria amb doblers
es poder-te alcançar.
Com tu no et vols explicar,
amb això vols demostrar
que es que tens t’agrada més.
Hi ha qualque senyoreta
que pareix un garriguer:
cerca per omplir es paner,
o sigui, sa panereta,
i li estaria més bé
que brodàs o fes randeta
per quan l’hauria mester.
Digau, comare, digau;
¿es meu jardí com està?
Que, com hi hauran d’anar,
no haguem d’anar a cercar
fora Mallorca sa clau.
Tradicionari de Mallorca
