Rengo-rengo,
se va alçar frare Vixengo,
fent de bufó,
i va comprar un cortó
i un cortinel•lo.
Son pare es va alçar tebel•lo
quantra un diner,
i llavò un cavaller,
va treure espasa
i li va comprar un ase
de dos reals,
qui no teia queixals
ni manco dents,
i guanyava an es valents
a córrer poc.
Varen trobar un bufetot
amb so nas junt
qui volia pendre el punt
a la llimona.
Aquesta és lletra rodona
i se diu o.
Un malalt, en no estar bo,
ha mester el metge,
i amb un diner de fetge
està sadoll.
Un porc adins una soll
que està d’a pler!
Jo seria de parer
de dar-n’hi p’es cul.
¿Voleu que engreixem un mul
sense farratge?
Ja faríem bon viatge
fins a València.
Al•lots, teniu paciència
d’això que dic;
que jo tenia un amic
fi com un porc;
era fii d’un homo xorc;
ell no ho creureu!
Empatissava de sèu
perque lleneg,
quan sortís es frare llec
devers les deu.
Tots se’n van corrents, a peu,
prenen portells,
i jo anava darrere ells,
davant davant,
i esmolava un taiant
en es pilló.
Darrere sa processó
anava ‘es jutge
an es costat d’una trutja
sense faldons.
Re-mil querns de batallons!
tots darrere ell!
-No prengueu aquest portell,
s’hi cala foc!
Si voleu tenirr bon joc,
’sentau tresets.
-Ja valen més es durets
an es rei d’oro,
qui són qui maten es moro
a bastonades,
vénga compondre arengades
dins un barril.
De gavatxs n’hem mester mil,
a lloc d’arròs.
Tu tens es ventre més gros
que una muntanya.
Jo t’aficaré sa banya,
si em fas venir!
Arribam un dematí
de sol i vent.
En sortiren més de cent
a rebre-mós,
i just feien mirar-mós
sense dir res.
I com es cas és intès,
mos comencen a encalçar,
i a pegar
tocs i més tocs.
I si vos pareixen pocs,
refegirem,
i altres tants vos ne darem;
no en falten ganes!
Ho donàrem a ses cames
tocant soletes,
i en tiràrem, de mongetes
d’ou de canari,
fisn que va esser necessari
aturar-mòs.
Bon Jesús gloriós,
ara i sempre assistiu-mós.