Na Maria fa floreres
i sa mare calcetins,
i son pare p’es camins
qui pastura ses someres.
Un temps, d’es cap les me treia
amb una gran promptitud,
i ara ja som perdut
es motlo ambe què les feia.
Mestre Piris té un bou
i el fa jeure a sa serena,
i n’hi dóna per s’esquena
tant si en vol com si no en vol.