Que vénguen més servidors
que a mar no hi ha grans d’arena,
amor, no teniu que tèmer,
que es més amat sereu vós.
Com jo veig sa bancalada,
ver-me casat me sap greu:
això n’és maina de Déu
que del cel ha davallada!
Sa meva amor està malalta
i m’ho ha enviat a dir.
Jo voldria ser es coixí
d’allà on posa sa galta.