Desgraciada de fia
qui no té mare ni pare!
Val més mare sense fia
que no fia sense mare.

-Si m’ha sd’enganar, a la fi,
voldria que m’ho diguesses
i el teu cos regoneguesses
es càstig que pot tenir.
Nostro Senyor el te pot dar.
Pots fer comptes que serà
que l avida et llevarà,
si tu m’enganes a mi.
Si tu m’enganes a mi,
que et vull tant de bé, estimada,
una vida desolada
pots fer comptes que tendré,
hermós, polit clsveller,
oh, flor de garanyoner,
oh, brot de murta florida!
Ja se va acabant ma vida
per voler an el teu cos bé.
Ma vida s’acabarà:
farè el joc de l’ermità,
jo cercaré una ermita
i així, al manco, no veuré
persona ane qui vui bé,
que un altre se n’aprofita.

Madona de sa Cabana,
aixecau-vosde matí
i veureu es sol sortir
vermei com una magrana.