Ramell de mil gallardures,
casa’t, que a mi no em sap greu:
confii que d’es panyo meu
ploraràs ses taiadures.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Santanyí
Núm de glosa
1904
Volum
III
Altres cançons relacionades
A ca nostra quan dinam,
a sa taula sempre em queda;
ben diferent de ca teva,
que, com llevau sa panera,
tots estau mig morts de fam.
Majoral, deixau-m’hi anar,
a coir a sa llaurada;
jo no hi som p’es pareier
ni p’es parei ni s’arada;
jo hi som per un jornaler
que em té sa vida guanyada.
Si no se cansa sa ploma,
sa veritat te diré:
garrida de cas Roser,
de poc ençà dus la doma;
jo et faria una corona
de branques de magraner.
Tradicionari de Mallorca
