A ca nostra quan dinam,
a sa taula sempre em queda;
ben diferent de ca teva,
que, com llevau sa panera,
tots estau mig morts de fam.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Dinar
Poble
Santanyí
Núm de glosa
877
Volum
III
Altres cançons relacionades
Quan jo era petitet
mon pare em duia a la barca:
-Mariner, quan siguis gran,
no te fiïs de la calma.
Jo pagaria un escut
no haver-li donat entrada,
sols per no esser murmurada
d’En Juan, qui n’és un brut.
Enmig de la mar veig un fum
que se’n puja poc a poc;
si trobes que festeig poc,
tenc s’amor posada lluny.
Tradicionari de Mallorca
