Quina vida regalada que té En Juan Escolà! De damunt es campanar, veu segar s’enamorada.
Segada
Llucmajor
Ses mirades que he donades a devers Son Dragó avui, si fosses estades bales, es monjos ‘guessin fet ui.
Adiós, ma enamorada, ma enamorada, adiós, que jo ja sent los tambors qui toquen la retirada.
Jo me n’anava a Ciutat amb sa pipa ben encesa, i tothom qui em veia, deia: -Perfumaràs bé Ciutat.
