En es Mercat
hi ha brossat.
Tothom que hi va,
l’ha de tastar.
Bruixa manduixa,
jo t’he de matar.
Quina lluna fa tan clara
per anar a cercar bolets!
Baix de s’os de s’espinada
tenc es motlo de fer pets
La mort és d’un natural,
passa per davall sa roba:
ell no deixa ric ni pobre;
sempre fa es rostoi igual.