Es conhort millor que tenc
quan m’agafa sa tristor,
és posar-me a un racó
i plorar secretament;
perque si mu mare em sent,
“¿Què ha de dir de tu la gent,
tant de plorar per amor?”

Jo te diré una cançó
a tu, Toni Gallardet:
no cal safalcar de dret,
que és lleig per un segador

Na Borges, que vol dir “torre”
en llengo de’n temps primer,
no té torre ni torrer,
sinó, ran d’es sementer,
pins i mates qui fan borra.