Dues guerreres plegades
no poden fer bona fi.
Una amb s’altra deuen dir:
-Deixa’l fer, jo el vui per mi-,
i al punt són a bastonades.
Se donen unes uiades
que com que es tirin verí:
s’arribarien a obrir
es cor a ganivetades!
Estic dins un arenal
amb un àngel que m'hi guia.
No hi ha cap hora del dia,
pensant en vós, vida mia,
que els ulls no em facin canal.
Un amor tan principal
que us vaig dar i que us tenia,
i ara de cada dia
pens si me’n pervendrà mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat un ullal,
per mi vostro gust seria.
No hi aneu, a Sa Colònia,
que és un lloc molt desertós:
no hi ha infern ni hi ha glòria
ni lloc per enterrar-lós.