Comandacions m’han donades,
Maria, que les te das,
un jovenet que fa cas
de tu algunes vegades.
M’ha dit que ses caminades
per temps te seran pagades,
vegada que tu voldràs.
Jo me seny amb sa mà dreta
perque sé que a Déu agrad.
¿Vós que sou s’enamorat
d’aquesta Purissimeta?
S’haver-me’n d’anar no planc;
només ‘ver-te de deixar.
Si no te puc alcançar,
pens que arribaré a plorar,
per tu, llàgrimes de sang.