Qui té cames, que les trega; es redol hem d’acabar. El qui no pot, que s’ajega, i al manco reposarà.
Segada
Artà
Estimadeta, Jeròni’, veies què voleu de mi: jo tenc un germà fadrí i pactarem matrimoni.
Mu mareta, mu mareta, es vinagre es torna vi. Ja el dareu an En Maceta quan passarà per aquí.
A Aubarca, devora mar, hi tenc sa meva alegria: un jove que em fa passar molt de turment, vida mia.